La migració menorquina a Algèria

Mahón

Empesos per la precària situació econòmica de Menorca, aquests primers emigrants s’establiren en aquest territori africà i ben aviat el govern francès els considerà bons colons i en propicià l’emigració.

Repartiment dels emigrants

L’emigració alacantina a Algèria se situà a l’Oranès, a la part occidental d’Algèria, juntament amb els emigrants espanyols de Múrcia i Almeria, mentre que els menorquins s’instal·laren als voltants d’Alger. Això s’explica, en ambdós casos, per la proximitat d’aquestes zones amb el lloc d’origen dels colons: els alacantins se situaren a l’Oranès per raons de proximitat geogràfica i per les afinitats d’aquest territori amb les comarques d’origen; d’altra banda, la localització de la resta de l’emigració a Algèria també es pot explicar per aquests motius, ja que, pel que fa als menorquins, la distància entre Maó i Alger és només d’uns 363 quilòmetres —196 milles— i, pel que fa als maltesos i als italians, cal dir que s’instal·laren als departaments d’Alger i de Constantina, situats a l’est d’Algèria, més pròxims a les respectives zones d’origen. De fet, la proximitat geogràfica anà estretament lligada amb el comerç, perquè, en els inicis de l’emigració, les Illes Balears —Menorca en primer lloc— dominaven el comerç i el transport marítim espanyol amb Alger, i Alacant, Múrcia i Andalusia el que es feia amb Orà.

El domini del comerç amb Algèria

Eren les Illes Balears les que dominaven el comerç espanyol amb Algèria, no només durant aquest període, sinó també abans de l’ocupació francesa. Així, per exemple, als segles i diversos menorquins tingueren interessos comercials, sobretot en el comerç del blat, a Algèria, i alguns menorquins il·lustres fins i tot ostentaren representació diplomàtica a les regències del nord d’Àfrica. El corrent migratori de menorquins cap a Algèria ben aviat produí un despoblament de l’illa: de 38.883 habitants el 1830 es passà a 30.170 el 1845.