Antigüedades célticas d'en Joan Ramis a les Píndoles d'en Martí Carbonell

Mahón

Martí Carbonell ens apropa a l'obra 'Antiguitats cèltiques de l'illa de Menorca' de l'il·lustrat menorquí Juan Ramis i Ramis (1746-1819). Es va publicar l'any 1818 a Maó, convertint-se en el primer llibre/tractat íntegrament dedicat a la prehistòria a l'àmbit espanyol.

Antiguitats cèltiques de l'illa de Menorca va ser escrita durant la darrera etapa de la vida de Joan Ramis i Ramis, la qual va començar el 1814 i va finalitzar amb la seva mort, el 1819, i es caracteritza per la temàtica històrica (menorquina) de totes les obres editades en aquest moment, entre elles Alqueries de Menorca (1815), Homes Il·lustres de Menorca (1816), L'Alonsíada (1818) i la pòstuma Història civil i política de Menorca (1819).

Aquesta etapa de la vida de Ramis s'inscriu en un moment en què Menorca es troba sota el domini de la Corona espanyola, després d'un segle xviii en què va estar fins a tres vegades sota domini britànic i una sota domini francès. És per aquest motiu que Ramis, que havia utilitzat el català com a llengua vehicular a la majoria de les seves obres, utilitza ara el castellà. El seu objectiu principal és donar a conèixer al territori espanyol el caràcter propi de l'illa de Menorca a través de la seva història.

L'obra, referida a la prehistòria menorquina, havia estat concebuda com una introducció a una obra de més envergadura dividida en tres volums dedicats a la història civil i política de l'illa. Solament aquest primer volum va ser publicat, ja que un any més tard va morir l'autor.

El llibre de Ramis s'aproxima al coneixement de la prehistòria menorquina seguint la tònica dominant a l'Europa del segle xviii, durant el qual les construccions megalítiques dels diferents indrets del continent es consideraven d'origen cèltic.

Únete al canal de WhatsApp de la SER

Al llarg dels diferents capítols, l'autor classifica els monuments tipològicament (seguint la nomenclatura que ens ha arribat fins als nostres dies: talaiot, recinte de taula, naveta…)

Dels 350 talaiots documentats actualment, Ramis enumera a la seva obra 195. Així doncs, l'il·lustrat menorquí no era simplement un investigador de biblioteca i arxiu.

Cal destacar que a diferència de l'obra de Ramis, publicada el 1818, l'obra de Cartailhac es publica el 1892, gairebé trenta anys després que l'arqueologia s'establira al panorama internacional com una veritable disciplina científica.

Ramis és el primer autor que parla de la naveta des Tudons.