Soca de mots organitza una trobada en homenatge a Pilar Pons

Mahón

Annabel Villalonga es la presidenta de Soca de Mots. Aquests dies han organitzat un homenatge en vida a Pilar Pons, que fou la primera veu femenina en sumar-se a la recuperació de la glosa menorquina. Xerrem amb totes dues.

La glosa menorquina és una de les formes de cançó improvisada típiques de la Mediterrània. Diuen que la primera notícia que pot relacionar-se amb el glosar data del 1683. S’acompanya sempre amb una melodia de guitarra anomenada “ses porgueres”. Per si no ho sabiau, es denomina així al que queda al garbell després que hagi passat el gra.

Va ser recentment protegit com un element patrimonial inmaterial propi de s'illa i, per tant, s'entén com una expressió cultural a preservar. El glosat solia tenir lloc en ocasions de celebració col·lectiva, al final de les porquejades, de les mesurades, en reunions familiars i també a les tavernes.

El contingut es divers i pot estar composat d'unes gloses de cortesia, de comentaris d’actualitat, de crítica social i de xafarderia, de contingut més punyent dirigit per senyalar a d'altre per diversos motius i, finalment, unes gloses de comiat.

L’acompanyament de guitarra també participa de la improvisació, per què el sonador dialoga musicalment amb el glosador i tots dos retroalimenten d’aquesta manera la seva inspiració. L’esquema bàsic de l’harmonia no és fix i varia segons la llargada de l’estrofa i les preferències melòdiques del cantador. Les dones solen fer una melodia més aguda per a fer lluir més la veu, ja que el to que s’utilitza està molt enfocat a la tessitura masculina.

Únete al canal de WhatsApp de la SER