Plec de lectura 19. Toni Vidal

Mahón

Carles Jiménez ha estat el comissari de l'exposició antològica de lesfotografies de Toni Vidal, segurament el fotògraf més reconegut queha donat Menorca. L'exposició es va inaugurar el gener a la Sala del Roserde Ciutadella i restarà oberta a Ca n'oliver de Maó entre el 30 de juny i el 23 de setembre de 2018. Vidal ha fotografiat una gran diversitat de temesi motius de forma sensible i compromesa i amb una altíssima qualitat artística, cosa que l'ha portat a crear bellesa allà on hi havia patiment.

Cinc petits moixos de fusta policromada i un poriol que corre en donar-li corda, m'acompanyen mentre escric aquestes paraules entorn de Toni Vidal (es Castell, 1934). Rebudes com a obsequi en les diverses visites que li vaig fer al seu pis de Barcelona i a la seva casa des Castell, em transporten a un món en el qual les coses petites prenen una dimensió universal i un significat distint. En una ocasió en Toni va treure de la seva butxaca tres petits macs de la mar, dels quals no es separa, per a cridar-me l'atenció sobre la bellesa de món. Toni Vidal ens proposa un art fonamentat en la veritat, l'emoció i la sinceritat.

L'exposició antològica organitzada pel Consell Insular de Menorca coincideix amb el cinquantè aniversari de la seva primeral exposició a una sala d'art, la Sala Aixelà de Barcelona, el 1968. Des de llavors Toni Vidal ha treballat incansablement, silenciosament, aïlladament, en un camí que l'ha dut a crear un arxiu fotogràfic de milers d'imatges, moltes de les quals romanen encara en la foscor com a negatius. En aquesta exposició, una petita part ha vist la llum després d'haver estat concebudes fa desenes d'anys. Si bé l'obra d'en Toni Vidal és heterogènia, la naturalitat del seu art i els valors ètics i morals continguts en ella fan del seu conjunt un cos coherent i consistent, al marge de les modes i de les directrius que les autoritats fotogràfiques massa sovint han imposat.

Es va iniciar com a retratista als disset anys as Castell, ell poble que el va veure néixer. El 1951 obrí un estudi fotogràfic al carrer Sant Ignasi. Amb una ampliadora ja antiga i un laboratori sense aigua corrent aprengué a revelar, a fer retocs de negatius, a positivar i a colocar llums i clients per tal d'aconseguir el millor de cadascun. Desenes de soldats, dones, fillets, parelles, pagesos, pescadors i botiguers preguntaven: ¿Y en esta cueva hacen esas fotos tan buenas?