Plec de lectura 7. Joan Pons

Maó

Joan Pons Pons (Ferreries, 1960)

És un dels escriptors reconeguts de l'actual moment literari menorquí. Autor de novel·les i relats i recentment també com a poeta, ha estat guardonat amb premis com el de Fundació Enciclopèdia Catalana per l'obra Homes sols (1998), el Premi Ciutat d'Alzira el 2009 per La casa de gel, el premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil el 2000 per Remant cap al sol, entre d'altres. Ressaltem la novel·la El laberint de les girafes (1999), escollit un dels millors llibres de narrativa catalana del s. XX per la Direcció General de Promoció i Cooperació Cultural de la Generalitat de Catalunya. El 2016 va publicar el poemari L'illa dels arbres vençuts. Joan Pons escriu un article d'opinió cada setmana al diari Menorca sota la capçalera de Pedraules. L'IME els ha reunit en dos volums. Aquest plec de Lectura us n'ofereix dos, escollits pel propi autor.

MOIXA

A Menorca, si dius fusta molt probablement et diran que estàs cometent una catalanada. En canvi, si dius fuster t'asseguraran, també molt probablement, que és un ofici molt noble i amb molta tradició a l'illa que va del constructor de barreres i arades al mestre d'aixa i del fuster d'obra a l'ebenista o artista dels mobles. Fins i tot, potser, et citaran sant Josep, el fuster més famós de la història. A Menorca, si dius que vols comprar un gat perquè el vols aparellar amb una gata i així tenir molts de gatets i qualque gateta, et diran que te'n vagis a Barcelona a comprar la gata, que a Menorca només podràs comprar moixos i moixes. En canvi, si recordes una dita menorquina molt antiga, recollida per l'arxiduc Lluis Salvador al tom de Die Balearen dedicat a Menorca, que diu: «Gat amb guants no agafa rates», et reblaran que no s'han de perdre els refranys, les cançons i la memòria dels nostres avantpassats perquè és precisament el que ens fa diferents dels catalans; si els caus en gràcia, fins i tot et convidaran a un gin i t'animaran a beure fins que caiguis ben gat encara que no hagis pogut comprar cap moixa ni cap gata.

A Menorca, si dius parlar et diran que a Menorca no es parla, que es xerra o que es ralla i que parlar només ho fan a la península; però si els proposes un negoci molt favorable als seus interessos i ho ajornes per a un altre dia perquè t'has engatat amb un fuster especialitzat a fabricar coques rosses, segur que et diran: "hem de quedar per parlar-ne" i tu els contestarás: "sí, hem de quedar per parlar-ne". A Menorca, si dius que t'ho has passat bé, et diran que a l'illa ben bé ningú no s'ho passa bé, que aquí qui s'ho passa bé xala i que si ben bé t'ho passes molt, molt bé, el que ben bé fas és una xalada. A Menorca, si dius ros et contestaran que per aquí no hi ha ningú ros i que ningú no coneix aquesta paraula, encara que t'ho digui un roig que estigui assegut en una confortable cadira coca rossa mentre menja un tros de sobrassada cuita acompanyada de pa ros o de coca rossa, que és el pa o la coca que conté segó i és de color més fosc que el pa blanc ordinari.

Únete al canal de WhatsApp de la SER

Si a Menorca dius que el català que es parla a Catalunya i el català que es ralla a Menorca són la mateixa llengua, et diran que són dues llengües ben diferents, que s'assemblen tant com es poden assemblar entre ells un gat de la península i un moix de Menorca o una moixa de Menorca i una gata de la Península. Però si per un descuit -ja se sap, aquests petits felins són molt espavilats-, mentre estau parlant el gat s'acobla amb la moixa o el moix copula amb la gata i de les respectives unions en neix una cadellada, ja tenim l'empasta de la coca rossa feta.

Què seran? Moixos o gats? Gates o moixes? Si han nascut a Menorca, haurien de ser moixos, però com que el pare o la mare és un gat o una gata, o sigui una espècie felina diferent, els fruits d'aquesta unió tal vegada haurien de ser bords i tenir un nom particular; i no em parlis de sinònims. Si açò acaba succeint, el millor és fer un recés i tornar a recórrer al gin i agafar un bon gat o una bona moixa i, sobretot, parlar-ne. Per- què a Menorca es parla, es xerra i es ralla, i agafar una bona moixa és sinònim d'engatar-se, d'emborratxar-se. Ja que hem arribat fins aquí, hem de dir que una moixa és una gata o femella del moix. A Vic, una moixa, en el llenguatge familiar, significa aiguardent. "Fer o prendre la motxa": beure un glop d'aiguardent al matí. A Mallorca, una moixa també és una dona mentidera. A València i a les illes Balears «fer la gata moixa o «la moixa morta» significa esser hipòcrita, fingir bondat o devoció. A Xàtiva, una moixa és una òliba i, a la Vall d'Àneu, una moixa és una maduixa.