Plec de lectura 3. Antoni Moll Camps

Maó

Antoni Moll Camps (Ciutadella 1926)

Poeta, narrador, traductor, va ser professor de llatí a la Universitat de Santiago de Xile i corrector d'estil a l'Editorial Salvat. És autor dels llibres de poemes Serenor (1947). Finestra dels dies (1989, Premi Frederic Erdozain) i la magnífica traducció del Llibre I de les Odes d'Horaci (2009).

Autor també d'obra narrativa com Inventari de minyonia (1986), L'hostal de la sirena (1992), Lluna d'octubre (1996), La noia que sortí del mirall (2007), i encara té una bona part d'obra inèdita en poesia com en narrativa. En paraules de Pere Gomila: «en l'obra de Moll podem constatar sempre l'ambició creativa i l'autoexigència que defineixen l'autenticitat en poesia». El 2012 l'IME organitzà i publicà després un Homenatge a Antoni Moll Camps. Textos i estudis en el qual es dóna compte de la personalitat humana i literària d'aquest escriptor menorquí de primera fila.

Aquest plec de lectura us ofereix una mínima antologia dels seus poemes.

Nocturn

Únete al canal de WhatsApp de la SER

(Serenor)

Voldria dormir

de cara als estels que es desclouen,

damunt l'herba espessa. Les canyes no es mouen;

la mar se condorm. Oh estels! Oh canyar!,

oh mar!, amb vosaltres jo vull reposar.

Són dolents els homes. Ni Thora suau,

ni els núvols lleugers que s'encenen,

ni l'auria estrella que enjoia el cel blau

els fa pensar en Vós. Us ofenen.

Voldria dormir

de cara als estels que es desclouen,

damunt l'herba espessa. Les canyes no es mouen.

Novembre

(Finestra dels dies)

I us parlaré de l'hora baixa,

sol post, dels núvols de novembre,

color de fum i violetes.

I de la carretera xopa

d'un breu ruixat, de les masies

obscures, de la terra negra,

com cafè molt, tot just llaurada,

o bé vermella i sangonosa,

de l'herba curta que s'hi arrapa

tenaç, del goig de la paraula,

del goig del vers, del goig de viure,

i, ara i adés, d'una tristesa

tova-coixí del pensament.

Els pollancs perden, una a una,

les fulles trémules, les fulles

que giravolten i s'agraden

de ser tan lliures i dansar.

Epigrama de mal traduir

(del Bloc d'Illanvers)

Potser l'inconscient és una caixa

de cabals que no s'obre: n'oblidàrem

la combinació! Tenim, en canvi,

a mà, calaixos de records i somnis,

il-lusions, basardes. I no manquen

caixons, al fons de l'ànima, que vessent

de deixalles i andròmines: recances,

frustracions, penediments inútils.

En capses i capsetes que embolico

amb paper de colors hi amago contes

i algun escadusser poema, obsequi

migrat a tres o quatre amics benèvols.