El COE confirma l'acord tècnic pels Jocs: Catalunya beneeix el repartiment de les disciplines i l'Aragó manté el suspens
Javier Lambán no descarta desmarcar-se de la proposta si considera que no està repartida a parts iguals entre les dues comunitats mentre la Generalitat subratlla que és "competitiva"

Estación de esquí / Servicio Ilustrado (Automático) (BAQUEIRA BERET)

Barcelona
Després de l'acord tècnic falta el segell polític abans d'obrir la següent carpeta. El Comitè Olímpic Espanyol ha enviat avui als tres presidents -Pedro Sánchez, Pere Aragonès i Javier Lambán- l’informe de la candidatura que inclou el repartiment de les seus d’uns eventuals Jocs d'hivern al Pirineu l’any 2030. El document, consensuat per tècnics de les tres bandes, ha rebut l'aval immediat de la Generalitat, però l'Aragó es dona temps "per estudiar-lo" amb l'amenaça de no acceptar-lo.
El president aragonès, Javier Lambán, va advertir divendres que el projecte ha de beneficiar, a parts iguals, totes dues comunitats. Si no, estava disposat a bloquejar-lo. Ara ja amb l'informe del Comitè Olímpic Espanyol sobre la taula, ha estat el conseller d'Esports Felipe Faci qui ha tornat a llençar l'advertència: "El govern d'Aragó està analitzant si existeix aquest equilibri; era la condició fonamental. La candidatura ha de ser igualitària pel que fa al nombre de proves, estacions o seus", ha reiterat el conseller. "Si aquest equilibri no es produeix, el govern d'Aragó farà una proposta".
A l'espera que Lambán segelli o no l'informe, la Generalitat el celebra: "Més enllà de si és equilibrada, la candidatura és competitiva", ha destacat la coordinadora del projecte olímpic designada pel govern català, l'exesportista Mònica Bosch.
Catalunya acolliria unes 2.600 persones i l'Aragó, al voltant d'unes 2.100
Aquest càlcul s'ha elaborat després de l'informe que han estat negociant els tècnics de les tres parts per distribuir les disciplines esportives: les estacions de La Molina i Masella acollirien les proves reines, totes les modalitats d'esquí alpí. A Baqueira Beret es disputarien les competicions d'snowboard i freestyle i, amb tota probabilitat, Boí Taüll seria la seu de l'esquí de muntanya, que serà esport olímpic, per primer cop, el 2026. D'altra banda, l'estació aragonesa de Candanchú acolliria l'esquí de fons i el biatló i a la ciutat de Jaca se celebraria el cúrling. Les proves de gel han estat l'últim escull que s'ha desencallat. Finalment, s'ha acordat que Barcelona es quedi les competicions d'hoquei (al Palau Sant Jordi) mentre que Saragossa acollirà (si la candidatura surt guanyadora) les proves de patinatge artístic i de velocitat en pista llarga i pista curta.
Más información
Falta per decidir on se celebraran les proves més costoses; les que requereixen infraestructures que ni Catalunya ni Aragó tenen. Es descarta del tot construir de zero les instal·lacions milionàries que fan falta per disputar els salts d'esquí, l'skeleton, el luge, l'obsleigh i la combinada nòrdica. El Comitè Olímpic haurà de decidir on les trasllada. Bòsnia, França o Itàlia són alguns dels escenaris que estan sobre la taula.
Si finalment l'Aragó acaba validant la proposta que situa al mapa pirinenc les diverses seus, el Comitè Olímpic Espanyol (COE) obrirà converses formals amb el Comitè Olímpic Internacional (COI) per començar a concretar els requisits de cada ubicació. Ara com ara, la Generalitat descarta construir nous pavellons i hotels: "Tenim més places al Pirineu català de les mínimes que es requereixen", ha explicat Bosch.
Si l'acord tècnic s'ha enrarit en el moment que ha requerit la intervenció dels polítics, la propera carpeta que s'haurà d'obrir no es presenta gens fàcil, al contrari. Els dos governs (juntament amb el Comitè Olímpic) hauran de decidir la marca de la candidatura; el nom que farà la volta al món. Els organitzadors volen fer valdre el prestigi del nom de 'Barcelona', però Aragó reclama ser en el cognom.