Una abraçada per fer desaparèixer sis fronteres

Medyka, Polònia

Dos dies saltant de tren en tren, embarassada de sis mesos i deixant la guerra i família enrere. Dormint durant tres nits a una estació de tren, amb dues filles, de 2 i 6 anys, abraçades a la cintura. Travessant la frontera arrossegant en un cotxet un nadó i un nen petit. Són escenes amb noms de dona. Yúlia, Sofia, Ola, Milana o Evelina. Dones i nenes ucraïneses, que han fugit de l’horror de la guerra, de les sirenes i les bombes de l’exèrcit rus i que demà pujaran a l’autobús oficial de l’Espanyol per anar a Catalunya, a retrobar-se amb amics, fills, cosins i famílies d’acollida catalanes.

Ampliar

Cerrar

És el final d’un viatge d’una setmana, d’una expedició humanitària organitzada per l’associació “És per tu”, que porta 24 anys acollint durant les vacances a famílies d’Ivankiv, i gràcies, en gran part, a la solidaritat d’una dotzena de Mossos i policies locals de Copland, l'associació més gran de policies d’Espanya.

El dissabte passat cinc furgonetes carregades amb material humanitari van sortir de matinada de Sant Celoni. Les conduïen els policies voluntaris que han entregat en mà roba, mantes, material quirúrgic i sanitari, medicines, calefactors o bolquers a ONG i milicians ucraïnesos a la frontera de Polònia i d’Eslovàquia, entrant a Ucraïna, perquè l’ajuda arribi als municipis desproveïts pel setge del front rus. En furgonetes i l’autocar del club barceloní aquests voluntaris han recollit a diversos punts de la frontera i en estacions de tren, com la de Cracòvia, a aquestes dones i infants, que la matinada del 24 de febrer van veure desaparèixer la vida, per trobar-se amb la guerra.

“Dos texans, dues samarretes i un entrepà”. És el que va posar a la maleta l’Ola, natural d’Odessa, fa tres dies quan les sirenes i els bombardejos van fer-la témer per la vida de la Milana i l’Evelina, de 2 i 6 anys. Viatja amb la seva germana i una amiga i les dues criatures.

La Karina, de 21 anys, està a l’andana de l’estació de Cracòvia on ha dormit l’Ola i la seva família, a qui el comboi humanitari de policies durà a Salou, on s’allotgen uns coneguts. Davant les pantalles on s’anuncien els trens, la Karina demana ajuda. No entén el polonès. Té agafat de la mà el seu germà de sis anys. I tot i la calor del bullici de l’estació, fa hores que està abrigada amb una jaqueta de bisó. Al braç, li penja una bossa Christian Dior. A dins, hi porta llaunes, menjar precuinat i dues samarretes.

Únete al canal de WhatsApp de la SER

Intenta arribar a Bremen, passant per Berlín. “Tinc por, no sé què fer”, explica en un anglès gairebé nadiu. “Què hi farem a Berlín? Jo estimo Ucraïna, vull tornar a casa, amb els meus pares”. Fa més d’una setmana que no els veu. Quan van esclatar les primeres bombes va decidir fugir. Ells van decidir quedar-se a casa seva, a Kíev, per combatre les tropes russes.

A una altra estació polonesa, a Przemyśl, a escassos quilòmetres de la frontera, la Veronika, de 19 anys, abraça dues maletes amb les cames. No recorda què hi va posar. “Va ser cosa de minuts”. El front rus atacava Irpin, on vivia amb la seva família. Viatja sola cap a Lituània. Els pares també van decidir quedar-se: “És la seva terra natal; mai en marxaran”.

A l’est de Przemyśl només hi ha una localitat abans de trepitjar Ucraïna: Medyka, on hi ha el pas fronterer que aquest dimecres ha recorregut a peu la Yúlia i el seu fill, empenyent un cotxet amb un nadó. La Sofia. A l’altra banda l’esperava el David, el cap de l’expedició Copland, que s’ha fos en una abraçada capaç de fer desaparèixer sis fronteres: l’espanyola, la francesa, l’alemanya, la polonesa, l’eslovaca i la ucraïnesa.

Aquest dimarts a la nit, quatre dies després que arribés sortís la primera part del comboi, va arribar a Radawa l’autobús de l’Espanyol. A bord, planificant el retorn, diverses persones de l’entitat. És per tu, i 40 places més per moltes d’aquestes dones refugiades i altres que el comboi ha recollit aquest dijous. És l’últim trajecte de l’horror. El penúltim, abans de tornar a casa.