Arrogància
Santi Hernández, periodista

El periodista Santi Hernández / Radio Alcoy

Alcoi
El primer mes de l'any 2022 ens deixa un rastre de supèrbia. Gener ens ha deixat cada dia, varies vegades, un rastre interminable d'arrogància. Repassen hui els informatius d'esta cadena i de segur que comprovaran al llarg del dia il·lustres exemples.
Excessiva estima per si mateix, actituds orgulloses. Es consideren superiors i menyspreen els altres. No accepten mai les seues errades i sempre troben arguments per a justificar-se. Culpen a la resta de les seues males decisions, no accepten veus crítiques i són agressius, sobretot amb els més febles i si són homes, especialment, amb les dones.
És un dels pecats capitals, la supèrbia és cega i provoca una percepció de la realitat deforme. L'arrogància és el punt de partida de la majoria de conflictes. En el terreny de la política ha portat a molts dirigents a creure que són imprescindibles i que el seu criteri és l'únic vàlid. Es converteixen en enemics de la raó i en personatges perillosos, el preludi de viure en una bombolla, allunyats de la realitat i provocadors d'injustícies. Cal combatre els superbs i els arrogants, quan mana l'egoisme i la misèria, desapareix el diàleg i apareix la impunitat.
La Columna de Santi Hernández (28/01/2022)
01:18
Compartir
El código iframe se ha copiado en el portapapeles